A l’atenció del Magistrat titular del Jutjat de 1a Instància núm. 2 d’Olot
En aquest temps d’incertesa, en què els drets socials es veuen amenaçats per la crisi global, un dret constitucional com el de l’habitatge no en queda exempt i és considerat una mercaderia. Tanmateix, l’accés a un sostre digne és una necessitat bàsica de les persones.
Des de l’esclat de la crisi no hi ha dia que no es produeixi un desnonament. A Olot, hi ha actualment 1.208 habitatges buits, 1.091 dels quals, sense justificació.
Aquesta situació no es produeix en un context d'escassetat d'habitatges, sinó en un context d'especulació premeditada i a gran escala. Les entitats bancàries, amb la complicitat dels partits polítics que han ostentat el govern les darreres dècades, s'han fet les lleis a mida per tal de blindar aquest model especulatiu, que nega els drets fonamentals de les persones. Cal considerar que aquesta pèrdua massiva de llars es produeix en un país on no hi falten habitatges. Milers d’habitatges buits estan en mans d’entitats financeres, immobiliàries i grans propietaris que fan valdre el dret a propietat sense cap mena de límit social, esperant el millor moment per tornar a especular amb ells.
En aquest context social, l’acció de reallotjament de famílies necessitades a l'edifici que es coneix com a Can Ganiveter, alliberat a Olot a per desenes de persones el passat 19 de novembre del 2011, cobra sentit sense cap mena de dubte. D’aquesta manera, fer efectiu el dret a l’habitatge donant vida a pisos en mans de la banca que porten anys buits i en estat de semiabandonament, esdevé una pràctica més que legítima. Evidenciar que hi ha un problema real de conseqüències dramàtiques a través de l’acció col·lectiva ens ajuda a plantar cara a aquesta situació, i està sent un detonant per recordar a les institucions públiques que el dret a l’habitatge és un dret constitucional pel que han de vetllar.
Per tot això, les entitats sotasignants:
- Posem de manifest tot el nostre suport a les famílies que estan vivint a l’edifici de Can Ganiveter.
- Demanem que no s’acordi el desallotjament de les famílies que hi viuen ja que considerem que cal fer una interpretació del Codi Penal i de la Constitució Espanyola d’acord amb el context de crisi econòmica i d’accés a l’habitatge actual, així com considerar la situació d’estat de necessitat en què es troben les persones desnonades que hi viuen.
